Bicentenari

MARCEL·LÍ CHAMPAGNAT EN UNA TRADICIÓ PEDAGÒGICA
Marcel·lí Champagnat (1789-1840), fundador dels Germans Maristes, beatificat l’any 1955 i canonitzat el 1999, és un dels principals fundadors de congregacions de germans al segle XIX. Fill d’un camperol de Marlhes, a les muntanyes de Velay, i ordenat sacerdot l’any 1816, va consagrar la seva vida a l’educació cristiana dels infants dels pobles i les viles.
Champagnat
LLOCS MARISTES : Fourvière, Hermitage, La Valla, Marlhes
El 23 de juliol de 1816 (al santuari antic) alguns seminaristes i sacerdots joves pugen a Fourvière. En són dotze, vuit dels quals han estat ordenats el dia abans. Venen a confiar a la Verge un projecte que han anat madurant durant els anys de seminari. Ja han firmat un compromís pel qual s’han lligat més o menys estretament a la Societat de Maria que somien fundar. El 23 de juliol, abans de separar-se, volen fer un acte més tangible i consagrar a Maria el seu projecte i les seves persones: es comprometen solemnement amb totes les seves forces a fundar la Societat de Maria i consideren el 23 de juliol com la data de la fundació del seu Institut.
Els Germans Maristes sempre hem considerat el 2 de gener de 1817 com la data de fundació de la nostra congregació i, en efecte, va ser el dia en què es va organitzar la primera comunitat de Germans Maristes: Jean-Marie Granjon i Jean-Baptiste Audras es van establir a La Valla per tal de viure junts sota la direcció de sant Marcel·lí Champagnat.
Aleshores, què representa per a nosaltres aquest gest del 23 de juliol de 1816? El nostre Institut té alguna cosa a veure amb aquest fet? Considerem-ho. Són dotze persones que presenten a Maria els seus somnis de futur, el seu ideal, el seu compromís.
Llocs maristes
LA ICONA “MONTAGNE”
Els Maristes hem celebrat el segon centenari de l’Institut. Aquesta història va començar a La Valla en Gier, el 2 de gener de 1817. A l’inici de tot hi va haver el pare Marcel·lí Champagnat i dos joves de la regió: Jean-Marie Granjon i Jean-Baptiste Audras. Però el veritable protagonista d’aquests inicis i de la història que va seguir és l’Esperit Sant, que es va fer present en els ulls de Jean-Baptiste Montagne, jove moribund de Les Palais-Le Bessat, al departament de la Loire.
La icona Montagne
LA ICONA “FOURVIÈRE”
Al cim del pujol que porta avui aquest nom, L. Munatius Plancus funda, l’any 42 abans de Crist, la colònia de Lugdunum. Aquí també es troba el fòrum de la vila. Reconstruït sota Trajà, aquest edifici públic és testimoni, el 177 després de Crist, del judici dels primers màrtirs de Lió. La seva importància minvarà durant els segles següents. L’any 840, els edificis d’aquest fori veteris (Fourvière) s’ensorren sobre Lugdunum. Vers l’any 1168, un canonge de Lió, Olivier de Chavannes, comença a edificar en aquest lloc un santuari que dedica, desprès del 1170, a la Verge Maria i a Sant Tomàs de Cantorbery, recentment martiritzat. El 1192 el santuari esdevé església conventual, i es funda una col·legiata per assegurar el servei religiós. El 1751 s’engrandeix la capelleta que, en aquesta església, estava dedicada a la Verge Maria; el seu interior no ha pràcticament canviat des d’aleshores. Venuda durant la Revolució, la senyora Besson la compra, el 23 messidor any IV (11 de juliol del 1796) i hi fa dir misses per alguns capellans que havien jurat la constitució; per derisió li diuen “la papessa”.
La icona Fourviére
La promesa de Fourviére
LA ICONA “LA VALLA”
La Valla en Gier: pedres dels fonaments de l’Institut dels Germans Maristes. L’any 1826, Marcel·lí Champagnat arriba com a vicari de la parròquia de La Valla en Gier. Té 27 anys.
La Valla en Gier és un municipi situat a la falda de les muntanyes del Pilat; limita, al sud, amb la ciutat de Saint-Chamond; té un relleu molt accidentat que passa de 460 a 1.300 metres; està travessat per dues valls principals: la del Ban i la del Gier; és el municipi més extens del departament del Loira.
La icona La Valla
ELS PRIMERS GERMANS
Aquest document ofereix un breu resum de la vida de cinc germans, escollits entre els primers deixebles de sant Marcel·lí Champagnat, per ser presentats als educadors del segle XXI, després de 200 anys de la fundació. Sens dubte, una informació més àmplia hauria estat útil, però hauria excedit els límits imposats a aquesta presentació. Serà fàcil trobar ampliacions en el llibre publicat el 2009 “NOS PREMIERS FRÈRES, merveilleux compagnons de Marcellin”, disponible a la Secretaria Provincial, 45 rue d’Inkermann, 69006 LYON.
Els primers germans
LA MISSIÓ MARISTA
Veure el món a través dels ulls dels nens pobres.
Com en una nova Pentecosta, l’Esperit ha fet cremar el seu foc als nostres cors i ens ha impulsat a somiar nous horitzons per fer créixer la vitalitat del carisma marista. Ens ha fet vibrar al ritme dels tambors i ens ha posat en camí cap als nous Montagne del nostre temps. En un context de canvi d’època i de paradigmes, hem sentit amb força la necessitat de canviar de perspectiva, de mirar a través dels ulls dels nens pobres i d’aprendre a fer-ho amb la mirada de tendresa i de misericòrdia de Déu. I ha suscitat també entre nosaltres un profund esperit de comunió que veiem reflectit en dos proverbis africans: «Si vols anar ràpid, camina sol; però si vols arribar lluny, camina acompanyat» i «Jo sóc perquè nosaltres som» (Ubuntu). “Veus del foc”, Missatge de la II Assemblea Internacional de Missió Marista, Nairobi - 2014
La missió marista avui
ESTIL EDUCATIU MARISTA
(LA RESPOSTA PEDAGÒGICA MARISTA A PARTIR DELS SEUS FONAMENTS, TRADICIÓ, I REPTES ACTUALS)
Preguntar-se per la naturalesa de l'estil educatiu marista és preguntar-se per la qüestió: “Què fan els educadors maristes?”, “Què van fer en el passat?” i “Què faran en el futur?”. L'estil l'hem d'entendre aquí com la manera de fer, d'actuar i de respondre; per tant, és entendre'l com la manera de ser i estar. Preguntar-se per la manera de fer, d'actuar i de respondre és, per un costat, apel·lar al caràcter, als trets identitaris de qualsevol obra educativa marista.
L'estil educatiu marista
BICENTENARI
1817 – 2017 Fundació de l’Institut dels GERMANS MARISTES
BREU RECORD DE L’ORIGEN DELS GERMANS MARISTES
Marcel·lí Champagnat descobreix la misèria religiosa. Per aquest motiu, el 2 de gener del 1817 s’instal·la en una casa del poble amb dos joves. Somia que aquests i molts altres anunciïn l’Evangeli als infants i als joves més necessitats. Considerem aquesta data com la de la fundació de l’Institut Marista.
Es tracta de reconèixer tot el bé que l’Esperit Sant ha realitzat en l’Església i en el món a través de l’Institut Marista. Al llarg d’aquests dos-cents anys, diverses generacions d’infants i de joves s’han beneficiat de l’educació marista en els cinc continents.
Aquesta celebració serà una ocasió de llançar-nos tots plegats pel camí del tercer centenari marista. Una ocasió meravellosa d’UN NOU COMENÇAMENT.
Viure el bicentenari