Marcel·lí Champagnat és l’arrel que dóna vida a l’educació marista.

champagnatEn l’època en què va viure Marcel·lí (1789-1840), Europa va viure una gran agitació cultural, política i econòmica, de crisi en la societat i en l’Església. Aquest fou el context en el qual va créixer i va ser educat i fou el que provocà la seva resposta de fundar i tirar endavant l’Institut dels Germanets de Maria, coneguts com els Germans Maristes.

 Marcel·lí era un educador nat. Un educador expert en la joventut, ja que va saber convertir joves amb molt poca formació que aspiraven a ser germans en bons mestres i bons educadors religiosos. Marcel·lí vivia amb ells, els donava exemple i els ajudava a desenvolupar-se humanament i espiritualment. El secret del seu èxit educatiu era la gran senzillesa amb la qual es relacionava amb els seus joves deixebles i la gran confiança que tenia en ells.

Amb els seus deixebles va elaborar i va perfeccionar un sistema de valors educatius prenent Maria de Natzaret com a model, la serva de Déu i l’educadora de Jesús a Natzaret. A més, va demostrar un esperit emprenedor en incorporar a l’ensenyament els mètodes pedagògics més efectius del seu temps.

Al llarg dels cinquanta-un anys de la seva vida, Marcel·lí va treballar consumint les seves forces fins a l’esgotament per tirar endavant la seva família religiosa d’educadors. Va viure l’experiència de la Creu, amb moltes decepcions, dificultats i obstacles, però va mantenir ferma la seva esperança i també va mantenir ferm el seu ideal. Quan va morir, el 6 de juny de 1840, aquesta família estava formada per dos-cents noranta germans distribuïts per quaranta-vuit escoles primàries.

El germà Francesc i els primers germans van continuar l’obra de Marcel·lí amb molt entusiasme. Amb un esperit de fe i de entusiasme apostòlic semblants, els seus successors l’han estesa per tots els cinc continents. Com a educadors maristes, compartim i continuem el seu somni de transformar les vides i la situació dels joves, sobretot les dels més necessitats, oferint-los una educació completa, humana i espiritual, fonamentada en l’amor personal per cada un d’ells.

 

"No puc veure un infant sense tenir ganes de dir-li com se l'estima Déu."